logo_magma21

Normativa

Bases

Normativa de les memòries

Qualsevol treball presentat a l’Exporecerca Jove ha d’estar acompanyat per poder ser valorada la seva inclusió en la mostra per un abstract o resum l’extensió del qual no pot ser superior a 6 línies, i d’una breu Memòria o descripció, l’extensió de la qual ve fitxada pel número màxim de caràcters indicat a continuació a ‘memòria’ i al formulari d’inscripció per a cada un dels apartats. L’extensió indicada per a la Memòria inclou el títol i les possibles fotos, il·lustracions, taules, dibuixos… que s’adjuntaran totes juntes al final del text.

  • Tipografia: Times New Roman , 12
  • Espaiat: normal.
  • Títol del treball: centrat, lletra normal, majúscula i negreta.
  • Noms dels autors: centrats, lletra normal i majúscula. Si són més de dos, separats per comes tret dels dos últims que estaran separats per la paraula “i”.
  • Nom del centre: centrat, lletra normal i minúscules, tret de les obligades a l’inici de paraula que sigui nom propi.
  • Títols dels apartats: lletra normal, majúscula i negreta.
  • Exposició dels diferents apartats: lletra normal i minúscula.
  • Taules: numerades.  Si tenen títol, ha de col·locar-se en la part superior amb lletra normal, minúscula i negreta.
  • Figures: Numerades. Si tenen peu, amb lletra normal, minúscula i negreta.

L’abstract (resum) del treball recollirà els aspectes més rellevants dels diferents apartats de la descripció del treball. No tindrà punts i a part. La seva longitud no pot superar les sis línies.

Al final del mateix es faran constar en negreta les paraules clau, el nombre màxim de les quals no pot excedir de sis.

A. La Memòria dels treballs de recerca presentats a l’EXPORECERCA JOVE ha de seguir la pauta següent:

1. Títol: Ha de ser suficientment descriptiu del contingut del treball. Cal fugir de noms publicitaris que poden ser molt útils per provocar un augment de vendes en una novel·la, però que únicament provoquen curiositat sense informar sobre el treball.

2. Autor/a (autors/es): Nom i cognoms.

3. Curs que es segueix durant aquest any: Si es considera oportú, es pot indicar a continuació el nom i cognoms del tutor/a del treball segons el model indicat per als autors/es.

4. Centre: nom i adreça postal.

B. La resta de la Memòria ha de seguir l’estructura següent. L’extensió màxima de cadascún dels apartats és de 1.000 caràcters (Es considera caràcters les lletres, signes de puntuació i espais lliures):

1. INTRODUCCIÓ. Breu recordatori del tema en estudi (amb les cites adients), indicant, sempre que sigui possible, la motivació  que ha impulsat a encetar la recerca, justificant el seu interès i exposant els seus objectius.

2. HIPÒTESI O PREVISIÓ DE FUNCIONAMENT/UTILITZACIÓ (en el cas de projectes tecnològics) O PROPÒSIT (en el cas d’una recerca documental). Consisteix en avançar el resultat de la investigació abans de començar-la (és a dir, cal arriscar-se i triar de forma raonada entre alguna de les possibles alternatives que s’esperen com a resultats) . En cas de tractar-se d’un projecte tecnològic (és a dir, d’una investigació aplicada que no aporta nou coneixement teòric sinó que aplica l’existent per satisfer una necessitat o millorar els mitjans ja existents) consisteix en una previsió de l’aplicació o la utilització del nou instrument, enginy o procés dissenyat. En el cas d’una recerca documental, consisteix a avançar el propòsit de la investigació (per exemple, elaborar una història documentada d’un esdeveniment concret a partir de fonts primàries -arxius, hemeroteques, tradició oral…). Els resultats la validaran o no, però això no té cap incidència sobre la qualitat de la recerca. És un dels quatre apartats més importants.

3. METODOLOGIA (MATERIAL I MÈTODES). Ha de descriure el procés seguit per dur a terme la recerca. Cal que sigui suficientment detallat però sense caure en obvietats. Hauria de permetre que un altre equip de treball, sense realitzar cap consulta al que ho ha dissenyat, pugui replicar el procés seguit. En el cas d’un projecte tecnològic consisteix en les diferents fases d’elaboració o de construcció del instrument o enginy. És un dels quatre apartats més importants.

En aquest apartat de la Memòria resultat convenient, sempre que sigui possible, subdividir-ho en els següents subapartats:

  • 3.1. Assignació de significat i determinació dels valors i/o categories a les variables independents. S’explica què vol dir cadascuna de les variables implicades, quan resulta necessari perquè la utilització concreta difereix del ús habitual. Per exemple: temps de cocció d’ous: el transcorregut des de que apareix la primera bombolla en el aigua fins que s’extrau l’ou de la cassola.
  • 3.2. Disseny de l’utillatge experimental i/o dels documents de recollida d’informació. Es detallen els estris fabricats o adaptats per a la realització de la recerca. En aquest apartat es poden incloure les enquestes, etogrames, maquetes, llançadors d’objectes, túnels de vents construïts pels autors…
  • 3.3. Disseny del treball de camp, documental i/o de laboratori. En aquest apartat cal descriure amb el máxim de detall el procediment a seguir per dur a terme la recerca. Es podria dir que ha de constituir com una mena de manual “per a tontos” de manera que qualsevol altre persona pugui replicar exactament la recerca realitzada. En el cas de projectes tecnològics es substitueix quasi en la seva totalitat per plànols i pressupost.
  • 3.4. Desenvolupament del treball de recerca i recollida de dades. En aquest apartat només cal referenciar les desviacions i/o dificultats trobades durant el desenvolupament de l’apartat 3.3. anterior.

 

4. RESULTATS I DISCUSSIÓ. Sempre que sigui possible s’aconsella exposar els resultats o dades obtingudes mitjançant taules i gràfiques, gràfics i/o figures. Cal adjuntar la seva interpretació i anàlisi mitjançant comentaris adients que palessin els tipus de relacions trobades. En el cas d’un projecte tecnològic consisteix en els resultats de les proves efectuades. A les recerques documentals consisteix en les dades documentals un cop han estat organitzades, seqüenciades, elaborades… És un dels quatre apartats més importants.

5. CONCLUSIONS/IMPLEMENTACIÓ/ (en el cas de projectes tecnològics)/DOCUMENT (en el cas de recerques documentals). Consisteix fonamentalment en contrastar les generalitzacions efectuades a l’apartat anterior amb la hipòtesi efectuada. En el cas de projectes tecnològics, consisteix en la seva implementació (és a dir, comprovar si el funcionament finalment observat coincideix amb la previsió d’utilització realitzada). En el cas de recerques documentals, consisteix en el document elaborat: biografia, història… També, de vegades, poden consistir en un enunciat dels nous coneixements derivats del treball un cop contrastats amb la literatura existent sobre el tema. És un dels quatre apartats més importants.

6. BIBLIOGRAFIA. Ha d’estar ordenada per ordre alfabètic del cognom del primer autor. Cal que segueixi les indicacions següents:

  • Per als llibres:
    • PRIMER COGNOM DE L’AUTOR, INICIAL DEL NOM DE L’AUTOR seguida d’un punt (any edició). Títol del llibre . Ciutat on ha estat editat: Editorial.
    • Exemple: BELMONTE, M. (2011). Enseñar a investigar. Bilbao: Editorial Mensajero.
  • Per a enciclopèdies:
    • Títol . (Any d’edició). Ciutat on ha estat editat: Editorial, volum.
    • Exemple: Gran Enciclopèdia Catalana. (1970). Barcelona: Editorial 62, Vol II.
  • Per als articles de revistes:
    • PRIMER COGNOM DE L’AUTOR, INICIAL DEL NOM DE L’AUTOR seguida d’un punt (any edició). Títol de l’article. Títol de la revista , número del volum, pp. Números inicial i final de les pàgines.
    • Exemple: SEBASTIA, J.M. (1984). Força i moviment: la interpretació dels estudiants. Enseñanza de las ciencias, Vol 2(3), pp. 161-169.
  • Per als diaris:
    • PRIMER COGNOM DE L’AUTOR, INICIAL DEL NOM DE L’AUTOR seguida d’un punt Títol de l’article. Títol del diari , data d’edició completa (pàgina).
    • Exemple: CORBELLA, J. El lagarto que era un Ferrari. La Vanguardia, 3 de noviembre 2000 (p.41).
  • Per a les pàgines web:
    • Nom de l’adreça completa. Data de la darrera modificicació (si hi és), data de la consulta.
    • Exemple: www.magmarecerca.org , 10-12-2004, 25-12-2004.

 

7. AGRAÏMENTS. Consisteix en reconèixer l’ajut o l’aportació realitzada per persones concretes i/o entitats i que han permès o contribuït de manera notable en el desenvolupament de la recerca. S’exclou l’esment de familiars, amics i companys (que es reservaria per a la dedicatòria, apartat que en aquesta memòria no es contempla), tret que es puguin considerar en alguna de les categories anteriors. El reconeixement ha de detallar quina ha estat la contribució efectuada.

Abstract

1er exemple:

ESTUDI DE LA INFLUÈNCIA DEL SEXE EN LA POSICIÓ DELS TRETS FACIALS DELS ALUMNES DE 4T ESO DE L’ESCOLA IMMACULADA VEDRUNA DE BARCELONA EN ELS CINC SENTIMENTS BÀSICS

ARIADNA GARRIGA FABRA I SERGIO SEGURA GUERRERO

4t ESO

Escola Immaculada Vedruna

Tutora: Sònia López López

Català

El treball consisteix en estudiar la posició dels trets facials segons el sentiment i el sexe. Es realitzà a alumnes de 4t ESO de l’escola Immaculada Vedruna de Barcelona. Es van mostrar imatges als alumnes i se’ls gravà la posició de tots els seus trets facials, fent-ne, més tard, la comparació de les posicions entre nois i noies, i saber quin sexe s’apropava més a les postures generals ofertes per Discovery. Després de l’estudi, s’ha pogut saber que el sexe femení s’apropa més, tot i que per una mínima diferència.

Paraules clau: trets facials, eixos transversals, sentiments, sexe, imatge, expressió.

Castellano

El trabajo consiste en estudiar la posición de los rasgos faciales según el sentimiento y el sexo. Se realizó a alumnos de 4º ESO de la escuela Immaculada Vedruna de Barcelona. Se les mostraron imágenes y se les grabó la posición de todos sus rasgos faciales, comparando, más tarde, las posiciones entre chicos y chicas, y saber qué sexo se acerca más a las posturas generales ofrecidas por Discovery. Después del estudio, se ha podido saber que el sexo femenino se acerca más, aunque por una mínima diferencia.

Palabras clave: rasgos faciales, ejes transversales, sentimientos, sexo, imagen, expresión.

English

The work consists in studying the position of facial features according to the feeling and the sex. It was conducted to students of 4º ESO of Immaculada Vedruna Barcelona school. We showed pictures to them and we recorded the position of their facial features; later we compared the position of faces of boys and girls and know what sex is closer to the general positions (offered by Discovery). After the study, we knew that the female is closer, although a small difference.

Keywords: facial features, crosscutting issues, feelings, sex, image, expression

2n exemple:

EFECTE DE LA INTENSITAT DE CAMP MAGNÈTIC SOBRE L’ECLOSIÓ D’OUS DEL PEIX GASPAR (ATRACTOSTEUS TROPICUS), SOTA CONDICIONS DE LABORATORI.

MARCELA BENAVIDES CASTRO, ALBERTO MORALES RODRÍGUEZ  Y VIVIANA MORERA JIMÉNEZ

Batxillerat

Tutor: ZULAY CASTRO JIMÉNEZ

Colegio Científico de Costa Rica, Sede San Carlos / 223 Ciudad Quesada

Català

Ous de A. tropicus varen ser sotmesos a un camp magnètic d’intensitat variable: 3.09 x 10-3, 6.18 x 10-3 y 9.27 x 10-3 T, sota condicions de laboratori per estudiar l’ efecte en la variació de l’eclosió dels ous en relació al seu procés natural, amb el propòsit d’optimitzar el procés d’eclosió dels ous i augmentar la probabilitat de supervivència de l’espècie. S’observà un augment en la eficiència d’eclosió d’ous en funció de l’augment de la intensitat del camp magnètic aplicat.

Paraules clau: Eclosió, ous,  peix Gaspar (A. tropicus) , camp magnètic, supervivència

Castellano

Huevos de A. tropicus fueron sometidos a un campo magnético de intensidad variable: 3.09 x 10-3, 6.18 x 10-3 y 9.27 x 10-3 T, bajo condiciones de laboratorio para estudiar el efecto en la variación de la eclosión de los huevos en relación a su proceso natural, con el propósito de optimizar el proceso de eclosión de los huevos y aumentar la probabilidad de supervivencia de la especie. Se observó un aumento en la eficiencia de eclosión de huevos en función del aumento de la intensidad del campo magnético aplicado.

Palabras clave: Eclosión, huevos, pescado Gaspar (A. tropicus) , campo magnético, supervivencia

English

Eggs of A. tropicus were subjected to a magnetic field of variable intensity: 3.09 x 10-3, 6.18 x 10-3 and 9.27 x 10-3 T, under laboratory conditions to study the effect on the variation of the hatching of the eggs in relation to its natural process, with the aim to optimize the process of hatching eggs and increase the likelihood of survival of the species. It was observed an increase in the efficiency of egg hatching according to the increase of the intensity of the magnetic field appied.

Key Words: hatching eggs, fish Gaspar (A. tropicus) , magnetic field, survival

Memòria

Observacions

A l’exemple següent s’expliciten diversos apartats, que apareixen en color verd, que no són obligatoris incloure en la Memòria que cal presentar en el moment de la inscripció. Tanmateix, constitueixen parts d’una Memòria més professional i completa. L’objectiu de incloure-los és didàctic: d’aquesta manera es dóna a conèixer com ha de ser una Memòria rigorosa d’una recerca.

Es torna a indicar que no és obligatòria la inclusió dels apartats redactats en color verd en la Memòria exigida per la normativa de l’Exporecerca.

Exemple

ESTUDI DE LA INFLUÈNCIA DEL SEXE EN LA POSICIÓ DELS TRETS FACIALS DELS ALUMNES DE 4T ESO DE L’ESCOLA IMMACULADA VEDRUNA DE BARCELONA EN ELS CINC SENTIMENTS BÀSICS

ARIADNA GARRIGA FABRA I SERGIO SEGURA GUERRERO

4t ESO

Escola Immaculada Vedruna

Tutora: Sònia López López

1.  Introducció.

La societat adolescent actual té diferents pensaments i maneres de rebre informacions o successos determinats. Aquests s’expressen d’una manera o una altra segons la notícia rebuda, els sentiments que aquesta li ha provocat, el seu caràcter… Els trets facials són un “mitjà” pel qual nosaltres podem apreciar com ha reaccionat envers una determinada noticia, imatge o situació. Però, el fet de tenir un sentiment i expressar-lo d’una manera o una altra… és a causa del sexe al qual es pertany?

Debats, baralles familiars i entre amics… són les principals circumstàncies les quals han fet pensar en aquest tema; és a dir, conflictes que sorgeixen a causa del gran ventall de pensaments que pot arribar a haver-hi sobre un cert tema. Les persones expressen involuntàriament els sentiments mitjançant els trets facials, tal i com s’ha comentat amb anterioritat.

Aquest estudi forma part del treball anomenat de camp. El treball de camp és aquell que es refereix als mètodes d’investigació sobre el terreny, tradicionalment de les ciències naturals i de les socials. És el que no es fa en el gabinet d’investigació o treball de laboratori, sinó en el lloc dels fets i, a més, un disseny flexible d’una descripció de la conducta cultural d’un grup o població. El treball de camp és un mètode experimental, de prova d’hipòtesi , d’alimentació de models teòrics o de simple obtenció de dades específiques per respondre preguntes concretes.

Estat de la qüestió

Després d’estar cercant informació relacionada amb el tema del treball, s’ha trobat que gran part de la informació que es transmet amb el rostre l’aporta la mirada. Hi ha diversos tipus de mirades, però moltes pàgines web les relacionen amb el tema amorós o la psicologia.

A més a més, en relació amb les celles, s’ha trobat els diferents tipus que hi ha segons el rostre de cada persona i com, estèticament, queden millor segons la forma de la cara.

També s’ha trobat la posició de cadascun dels trets facials segons l’emoció que se sent, basant-se en les cinc emocions bàsiques (felicitat, tristesa, disgust, còlera i sorpresa); i és en això en el que es basarà el treball, tenint en compte el curs d’estudi de les persones que participaran en aquest projecte (4t ESO) i l’escola on s’estan escolaritzant (Immaculada Vedruna de Barcelona). La font d’aquesta informació és el Discovery, la qual cosa fa pensar que és una font fiable i la qual pot servir de base per realitzar l’estudi.

Fonaments teòrics

El rostre és un element fonamental en la comunicació no verbal. No només es transmet informació mitjançant paraules, sinó que el rostre també compleix un paper determinant en el procés comunicatiu. Cadascuna de les posicions dels trets facials és molt important per conèixer a l’altra persona. El rostre de tot ésser humà reflecteix, d’una manera o una altra, emocions, pensaments, estats d’ànim… “Una mirada val més que mil paraules” seria una de les expressions que s’utilitzen en la vida quotidiana, i en la que es dóna molta importància a la mirada.

Però aquest estudi va més enllà. No només es treballarà i s’analitzarà la mirada, sinó que també s’observarà la posició dels trets facials i quina és la diferència entre ambdós sexes; és a dir, s’estudiarà quin dels dos sexes compleix o s’apropa més a la posició dels trets generals per a cada sentiment, tal i com informa Discovery.

El mitjà amb el que es comprovarà la posició dels trets facials serà mitjançant els eixos transversals (eixos del rostre); aquests eixos s’usen a les arts plàstiques, que permeten al dibuixant organitzar de manera correcta el rostre. En canvi, en aquest estudi s’emprarà aquests eixos de manera diferent: es comprovarà la posició, amb més correcció, dels trets facials, doncs amb els eixos es podrà saber, per exemple, si les comissures dels llavis estan cap avall, o si les celles estan aixecades o es mantenen en una posició natural, entre altres. Un eix creuarà de dalt a baix el rostre, passant just pel mig del nas; un altre creuarà la part mitja dels ulls; un altre eix passarà per les celles; un altre passarà pels llavis, i finalment un altre passarà pel mig de les obertures del nas.

La manera amb la que es farà que s’expressi una determinada emoció amb el rostre és la següent: es cercarà una imatge que sigui el suficientment rellevant com perquè es creï una opinió o estat d’ànim en aquella persona, i es gravarà (en vídeo) la cara que expressa en aquell mateix instant. Per què una imatge, però? Com diu la dita, “una imatge val més que mil paraules”; una imatge crearà més opinió o sentiments a una persona que no pas, per exemple, una notícia.

Per això, s’han cercat vídeos a la web de Youtube (doncs és la web de vídeos més popular arreu del món, amb molta varietat d’aquests i els quals es pot accedir a la seva visualització sense dificultats). Com se sap, però, si s’ha realitzat una bona elecció de les imatges? Davant aquest dubte, es va decidir informar-li a un psicòleg (Joan Marc Folch) del nostre estudi. Actualment té la carrera de psicologia i està endinsat dins el món de l’expressió del rostre (sobretot dels infants). Li van semblar correctes quatre dels cinc vídeos que es van buscar per produir el sentiment en la persona; únicament va canviar el de tristesa, doncs va trobar, segons ell, un altre que segurament afectaria més a la gent.

Finalitat

Amb aquest estudi es vol arribar  a una conclusió: observar la posició dels trets facials i arribar a la conclusió de quina és la diferència entre gent de sexe femení i i gent del masculí; és a dir, s’estudiarà quin dels dos sexes compleix o s’apropa més a la posició dels trets generals per a cada sentiment, tal i com informa Discovery.

2. Emissió d’una o més hipòtesi.

Es creu que, amb una mateixa imatge, el sexe masculí tindrà una posició dels trets facials diferent a la del sexe femení. Es creiu que el sexe femení s’aproparà més a la posició general dels trets facials (segons Discovery​) que no pas el sexe masculí. Aquest estudi, per tant, es realitzarà per tal d’analitzar i estudiar ambdós sexes, i poder saber si la hipòtesi esposada és o no certa.
3. Material i mètodes.
3.1. Assignació de significat determinació de valors i/o categories a les variables.
Variables independents:
  • Imatges que es transmetran amb les quals es voldrà buscar l’emoció.
  • Sexe: masculí i femení.
  • Significat de cadascuna de les emocions:
    ○ Felicitat.
    ○ Tristesa.
    ○ Còlera.
    ○ Disgust.
    ○ Sorpresa.

Variables dependents:

  • Posició dels trets facials:
    ○ Boca (llavis i mandíbula).
    ○ Ulls.
    ○ Celles.
    ○ Nas.

Paràmetres:

  • Quantitat de persones amb les que es realitzarà l’estudi: 38.
  • Persones a les que es realitzarà l’estudi: alumnes de 4t ESO de l’escola Immaculada Vedruna (Barcelona).
  • Edat de les persones amb les que es realitzarà l’estudi: entre quinze i disset anys.
  • Lloc on es realitzarà aquest estudi: escola Immaculada Vedruna.
  • Hora a la què es realitzarà la prova: patí del matí.

3.2. Disseny del utillatge experimental i/o dels instruments de recollida d’informació.

En aquest estudi es faran servir els eixos transversals per tal de poder observar amb millor claredat cadascun dels trets facials, i indicar quina és la posició d’aquests. Quan es tinguin tots els rostres amb el seu anàlisi es compararà sexe masculí i sexe femení per separat, es farà el percentatge de cada emoció i després compararem entre ambdós sexes les diferències.

Per tal d’arribar a trobar cadascuna de les cinc emocions bàsiques a tots els joves, com s’ha comentat en altres apartats, s’emetrà una sèrie d’imatges (vídeo) en el qual es pugui aconseguir aquesta emoció. Mentre aquesta persona vegi el vídeo, es col·locarà la càmera de vídeo sobre la pantalla de l’ordinador (per on veurà el petit film) i, després, s’agafarà el punt essencial en què es pugui trobar aquella emoció que es buscava, o senzillament se li preguntarà en quin moment del vídeo ha sentit tal emoció.

Aquesta activitat es realitzarà a una sala on la llum, el soroll o l’espai no incomodi o molesti al receptor del vídeo. En aquesta sala, la temperatura haurà de ser l’adequada perquè qui visualitzi el vídeo no se senti molest (20 graus, aproximadament).

3.3. Disseny del treball de camp, documental i/o de laboratori.

Recollida de les dades:

  • Es mostraran cinc imatges a 38 persones. Cada vídeo voldrà fer expressar al receptor un sentiment. Hi haurà un vídeo de felicitat, un de tristesa, un altre de còlera, un de disgust i un altre de sorpresa.
  • Per poder recollir les postures facials de cada persona, se les gravarà (amb una càmera de vídeo) durant la visualització de les imatges; a l’hora d’analitzar els rostres per a cada imatge, s’agafarà l’instant en el que estigui expressant el seu sentiment durant el vídeo (un fotograma).
  • Quan es tinguin les fotografies de tots els rostres preses, es realitzarà un anàlisi dels trets facials més importants (celles, nas, ulls i llavis) mitjançant els eixos transversals (els quals es col·locaran sobre la fotografia) i es posarà la descripció al costat de la fotografia.

Organització de les dades:

  • Tenint les fotografies de Discovery com a base, s’observarà si cada tret facial que es vol analitzar es compleix a aquestes fotografies. Mitjançant l’Excel, es realitzarà una taula per cada sentiment i per cada línia (per exemple, una taula per 4t ESO A: disgust i una altra per 4t ESO B: disgust).
  • Es col·locaran a totes les persones que han visualitzat les imatges (mantenint el seu anonimat: subjecte 1, subjecte 2…), i es classificaran als alumnes segons el seu sexe.
  • Segons si compleix o no la posició del tret facial, es posarà “Sí” o “No”.
  • En acabar les taules, es procedirà al càlcul dels percentatges (separats per sexes) i es realitzarà la gràfica corresponent.

Comparació:

  • Després de tenir les gràfiques de barres calculades, es compararà, amb una altra gràfica de barres, la diferència entre el sexe masculí i el sexe femení, per tal que sigui més fàcil de visualitzar la diferència entre ambdós sexes.

3.4. Desenvolupament del treball i recollida de dades.

Aquest treball de camp s’ha dut a terme en una sala d’uns 10 m2 aproximadament, i amb una temperatura de 20o. Aquesta sala era força silenciosa (per no distreure als receptors) i la llum d’aquesta era natural (venia d’una finestra).

Tot i no haver-hi soroll en la majoria de casos, hem de destacar els sorolls que feien alguns alumnes als passadissos (portes, crits…) i, en algun cas, ens va dificultar la visualització de la imatge i es va haver d’esperar a què comencessin la següent classe per continuar amb el treball.

També cal dir que els altaveus de l’ordinador portàtil amb el qual es reproduïen els vídeos estaven una mica fets malbé, i en algun cas es van haver de canviar per a què els receptors poguessin no només veure el vídeo, sinó que també escoltar-lo.

Una altra dificultat que va sorgir durant el projecte fou l’oblit d’una de les alumnes a les taules després d’haver finalitzat el treball, cosa que comportà a realitzar de nou totes les taules i gràfiques.

Per acabar, cal comentar que el vídeo de còlera (en el que una noia llança gossos a un riu) no ha despertat ràbia en tots els casos, sinó que alguns (tots, masculins) els hi produïa riure i diversió.

Per recollir les dades, es van mostrar cinc vídeos als alumnes, cadascun dels quals hauria de fer expressar un sentiment. Es va gravar amb una càmera de vídeo a totes ler persones i es va agafar el fotograma en el qual l’adolescent pretenia expressar el seu sentiment. Al tenir totes les fotografies de tots els sentiments, es va realitzar l’anàlisi de les celles, els llavis, el nas i els ulls, i es va col·locar la descripció de cada rostre al costat.

Per saber quin sexe compleix o s’apropa més als trets facials generals que ofereixen les fotografies de Discovery, es va realitzar els percentatges (segons si sí o si no les compleixen) i es va comparar els dos sexes mitjançant gràfiques.

4. Tractament dels resultats.

Per organitzar les dades obtingudes, s’observat, abans de tot, si cada tret facial que es vol analitzar compleix amb el que les fotografies del Discovery ​mostren.

Mitjançant l’Excel, s’ha elaborat una taula per cada sentiment i per cada línia de curs (per exemple, una taula per 4t ESO A: felicitat i una altra per 4t ESO B: felicitat; i així amb tots els sentiments). S’han col·locat a totes les persones que han visualitzat les imatges (mantenint el seu anonimat: subjecte 1, subjecte 2…), i s’han classificat als alumnes segons el seu sexe. Segons si compleix o no la posició del tret facial, hem posat “Sí” o “No”.

En acabar les taules, s’ha calculat els percentatges d’aquelles persones que sí compleixen i d’aquelles que no. A continuació, s’ha il·lustrat un gràfic de barres des del mateix Excel per tal de facilitar la visualització de la diferència entre ambdós sexes; s’ha seleccionat la taula de percentatges, s’ha clicat en “Gràfiques” i s’ha realitzat la gràfica de la taula. A continuació es mostren les taules i gràfiques (línia A i línia B; masculí i femení) del sentiment disgust (les altres s’introduiran als annexos).

Taula nº1
Taula nº2
Gràfic nº1
Taula nº3
Gràfic nº2
Taula nº4
Taula nº5
Gràfic nº3
Taula nº6
Gràfic nº4

Seguidament, s’ha realitzat la mitjana general dels sexes basant-nos en el “sí” (mesclant les dues línies de curs), i s’ha realitzat la gràfica d’aquestes mitjanes. Cada sentiment té la seva gràfica. A continuació, es mostra una de les gràfiques generals realitzades (les altres s’introduiran als annexos):

Taula nº7
Gràfic nº5

5. Conclusions.

Després d’haver fet les gràfiques i d’haver realitzat la comparació d’aquestes, es pot deduir que el sexe femení s’acosta més a la posició dels trets generals que no pas el sexe masculí (generalitzant tots els sentiments), tot i que la diferència és mínima. Per tant, es por dir que la hipòtesi és, per una banda, certa, però la diferència entre ambdós sexes, com s’ha comentat abans, és mínima.

Valoració personal.

S’ha de destacar el elevat interès que hem mostrat en el treball, doncs ens semblava un estudi força interessant, i així ho hem demostrat al llarg de tot el projecte. Tot i les errades o impediments que, d’alguna manera o altra, ens han dificultat el treball (soroll ambiental, estat dels altaveus, error de taules…), l’esforç i constància emprats en el projecte, acompanyats de l’entusiasme i interès que se li han dedicat, no s’han perdut.

Tenint en compte els errors que ens han dificultat el desenvolupament de l’estudi, s’han adoptat solucions a aquests: quan el soroll ambiental era molt elevat, esperàvem a què els alumnes comencessin la següent classe per seguir amb la visualització de les imatges; quan els altaveus no adoptaven, en aquell moment, un bon funcionament, els canviàvem per uns altres (en millor estat), i a adonar-nos de l’oblit d’una de les alumnes a les taules, es va tornar a realitzar les taules i, alhora, els seus respectius gràfics.

També volem destacar el desconeixement que es tenia sobre el programa Excel en alguns dels seus aspectes. Les taules s’han realitzat amb total facilitat; els gràfics de barres, però, no sabíem realitzar-los (tenint com a base una taula). A més a més, també es desconeixia la manera de realitzar percentatges amb aquest programa. Tots aquests dubtes i problemes, però, foren resolts i solucionats gràcies a en Lluís García, professor d’informàtica.

Aquest treball ha suposat una sèrie d’aportacions. Per exemple, ens ha preparat molt pel pròxim treball de recerca (que tindrà lloc el 2n de Batxillerat), ens ha ajudat a mantenir la paciència davant la tardança a l’hora d’analitzar els rostres de l’alumnat, ens ha ensenyat a treballar en equip (organitzar-nos la feina, discutir errors, intercanviar opinions sobre com fer quelcom…) i ens ha ensenyat coses noves (ús de l’Excel, veure diferents comportaments de les persones davant una mateixa imatge…). D’aportacions negatives, però, no en destacaríem cap; comentar, únicament, l’estrès patit durant la finalització del projecte.

Creiem que algunes d’aquestes aportacions són importants en la nostra vida acadèmica i laboral en un futur; entre moltes, l’organització de la feina, el treballar en equip, la paciència davant una situació determinada i la preparació pel pròxim projecte de recerca.

Després de l’experiència aconseguida durant tot el projecte, creiem que l’hem realitzat d’una manera correcta i sense forces errors, la qual cosa creiem que aquest mateix estudi es podrà realitzar en un futur amb els mateixos procediments realitzats per nosaltres.

Veient l’esforç dedicat i el resultat obtingut finalment, avaluaríem amb un 9 el nostre projecte. Som conscients de què se li ha dedicat força temps al projecte, a l’igual que estem satisfets del nostre ritme de treball durant tot l’estudi i de la finalització d’aquest.

Creiem que el projecte de recerca de 4t ESO és important per preparar-se per al treball de recerca de 2n de Batxillerat. Creiem que la nota que s’obtingui en aquesta assignatura ha de tenir més pes que una assignatura qualsevol, doncs la seva extensió i la seva dedicació i esforç han de tenir un preu més elevat que una assignatura qualsevol. Tot i així, no és de destacar la nostra queixa cap al sistema actual, encara que creiem més en l’opinió manifestada anteriorment.

6. Agraïments.

Després de la realització d’aquest treball, el qual ha portat molt esforç fer-ho, es vol agrair la col·laboració d’algunes persones sense les quals el projecte no hagués pogut arribar fins on ha arribat.

Agrair també a la Sònia López, la tutora en aquesta matèria, que donava sempre el vist-i-plau a tots els documents que se li enviaven i aportava millores al treball.

Es vol demostrar l’agraïment a en Lluís García, professor de Matemàtiques (ampliació), de tecnologia i d’informàtica a l’escola. A l’hora de realitzar taules i gràfics amb l’Excel, ell va oferir la seva ajuda i va ser importantíssima per arribar a les conclusions del projecte.

També es vol agrair a Joan Marc Folch, el psicòleg que va donar el vist-i-plau de les imatges que es van cercar per realitzar aquest estudi.

I, per acabar, agrair a les persones que han estat les més importants: tots els alumnes de 4t ESO; ells han estat la peça clau del nostre treball.

7. Bibliografia.

http://www.inteligencia-emocional.org/articulos/lasexpresionesfaciales.html (15 de novembre del 2010)

http://psicologiayelser.blogspot.com/2009/09/las-expresiones-faciales-emocionales.html (15 de novembre del 2010)

http://www.nadaenestamano.com.ar/index.php?topic=8951.0;wap2 (15 de novembre del 2010)

http://www.taringa.net/posts/ebooks-tutoriales/3169928/Expresiones-faciales-y-emociones—Educacion-Infantil.html (16 de novembre del 2010)

http://lacreatividadciclo.blogspot.com/ (18 de desembre del 2010)

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/08/14/neurociencia/1250261678.html (27 de gener del 2011)

Imatges que s’han près per mostrar-les als alumnes:

Dimensionsdimensions_estand

Cada grup de treball disposarà d’un estand amb una taula i dues cadires.

Els estands fan 2’5 metres d’alçada i 4 metres d’amplada; dividits en una paret de 2 metres i dues ales laterals de 1 metre cadascuna.

Les taules són de 1’50 metres x 0’80 metres.

Suggeriments de confecció

1. Títol, autors i centre educatiu situats en el panell del fons i a dalt de tot. Tant els noms dels autors com el nom del centre han d’ocupar cadascun d’ells una línia pròpia, diferent de les ocupades pels altres conceptes. El títol ha d’estar en lletra major que els noms dels autors i el del centre. De vegades, la pròpia organització ja et proporciona l’estand amb el títol del treball al front.

2. Exposició del treball de recerca. Com a orientació general, en el disseny d’un estand cal evitar que la superfície dedicada a l’exposició contingui massa lletra. El públic, en veure un estand contenint massa lletra, passeja la mirada per damunt, sense parar esment a cap informació i pas de llarg, sense detenir-se i preguntar detalls als autors.
La informació mostrada ha de ser bàsicament visual: fotos, dibuixos, gràfics i d’una grandària no massa petit. Fa falta interioritzar que en un estand no es pot incloure tot, per molt important que sembli. Si es fa així, és possible que el resultat sigui que ningú s’assabenti perquè tothom passarà de llarg. Per contra, si se selecciona adequadament la informació més rellevant i es presenta molt gràficament la mirada superficial d’un visitant captarà el més important de la investigació i, potser, cridarà a la seva atenció i llavors es detindrà i preguntarà.
Resulta convenient que la informació consti dels següents apartats:

  • Introducció.
  • Hipòtesi.
  • Material i mètodes.
  • Resultats i discussió.
  • Conclusió.

 

Es recomana que la disposició de les diferents parts sobre la superfície de l’estand condueixi la mirada i lectura de l’espectador d’una manera lògica i d’acord amb l’ordre indicat anteriorment. Cal jugar amb les dues o tres superfícies que ofereixen els diferents panells.

També cal cuidar la grandària de lletra: no pot ser massa petita. Ha de permetre que un visitant la pugui llegir sense apropar-se molt en l’estand, és a dir, en 1-2 metres de distància. Cal considerar que entre el panell del fons i el possible visitant hi ha una taula o prestatge d’una profunditat aproximada de 2 metres. El color ha de permetre que destaqui del color de fons del material de l’estand.

Tant l’apartat de material i mètodes com el de resultats es poden presentar mitjançant fotos, dibuixos i gràfics o gràfiques. Per exemple, el procediment experimental pot mostrar-se mitjançant fotos dels autors desenvolupant el procés. Per als resultats n’hi ha prou amb les gràfiques, taules i gràfics. L’explicació del que volen dir i de com s’han obtingut ha de ser proporcionada de viva veu pels autors que estan dempeus defensant l’estand. En el fons, un estand integra en el seu disseny tres o més pòsters però sense que consti en cadascun d’ells la retolació.

A diferència d’un pòster, en l’estand es poden incloure maquetes, utensilis utilitzats, mostres, dossiers, utillatge per efectuar demostracions del que s’ha dut a terme o s’ha trobat, instruments, ordinadors portàtils per mostrar aspectes impossibles d’oferir amb altres mitjans.

Exemples

Qui forma el jurat

El Jurat que avalua els treballs de recerca exposats en l’Exporecerca Jove, està constituït per entre 120 i 150 professionals procedents del món universitari, de l’ensenyament secundari i del món empresarial. Tots ells són totalment aliens a MAGMA, Associació per Promoure la Recerca Jove. Realitzen aquesta tasca de manera totalment altruista, dedicant a la mostra part del seu temps lliure. Per aquesta causa, no solament des d’aquí, sinó en qualsevol moment i lloc, MAGMA, Associació per Promoure la Recerca Jove els agraeix la seva dedicació i personal aportació, sense la qual resultaria molt difícil la celebració d’aquesta fira.

Puntuacions del jurat

En la seva valoració el Jurat tindrà en compte els següents aspectes: nova aportació efectuada pel treball. Habitualment no s’espera grans troballes però si petites aportacions personals al coneixement on es palessi l’originalitat i/o creativitat dels autors; grau d’autoria mostrat pels autors davant el Jurat; defensa oral realitzada davant el públic que li pregunti o davant un dels membres del Jurat i durant la qual hauran d’exhibir el seu coneixement del tema i de la investigació (fundaments teòrics, desenvolupament i plantejament del treball, resultats i conclusions obtinguts);  rigor científic de la investigació (disseny, metodologia adient al tipus d’ investigación tractament de resultats, conclusions); finalmente l’estand (presentació, claretat del missatge, utillatge, material gràfic i escrit). La ponderació de cada apartat en la valoració global és la següent:

  • Nova aportació efectuada: 25%
  • Grau d’autoria: 20%
  • Rigor científic: 20%
  • Defensa oral: 20%
  • Estand: 15%

 

Les puntuacions mínimes per optar a un premi de MAGMA són les següents:

  • Primers premis: 9 punts sobre 10
  • Segons premis: 8 punts sobre 10
  • Tercers premis: 7 punts sobre 10
  • Accèssits: 7 punts sobre 10

Observacions

No és obligatori que els treballs participants a l’Exporecerca Jove segueixin aquesta normativa. Però cal advertir que, en el cas que siguin seleccionats en l’Exporecerca Jove per participar en  la Fira INTEL-ISEF, si no han seguit molt cuidadosament la normativa que s’indica a continuació, seran automàticament desqualificats pel seu Jurat. Per tant, participaran en la Fira als Estats Units però no concursaran.

Normativa

Cal destacar que la normativa exigida a la Fira INTEL-ISEF s’ha esdevingut un estàndard internacional. En realitat, constitueixen un transsumpte de la que segueixen els investigadors professionals amb unes mínimes i necessàries adaptacions al públic al què s’adrecen.

En un alt percentatge coincideixen amb les exigides a les memòries que s’envien a l’Exporecerca Jove. La diferència més important rau en l’obligatorietat que es demana a algunes recerques d’obtenir abans de començar un vist-i-plau mitjançant la tramesa d’un projecte de recerca al Comitè de Revisió Científica de MAGMA, Associació per Promoure la Recerca Jove que està acreditat per l’organització de INTEL. Aquesta tràmit només cal realitzar-lo en el cas de que la recerca impliqui la manipulació d’animals vertebrats, d’agents biològics potencialment perillosos, de substàncies químiques perilloses (tòxiques, explosives), d’aparells nocius o de subjectes humans (sigui perquè hi participen directament o indirectament perquè se’ls demana informació que pot ser considerada com una intromissió en la seva intimitat o perquè són menors). En aquests casos, en el projecte cal detallar molt curosament com es concreta la seva participació en la recerca.

La totalitat d’aquesta normativa es pot consultar en el document següent:

En procés de traducció. Mentrestant, es proporciona la versió anglesa.

Intenational Rules and Guidelines (2013)

Durant l’horari de la mostra els participants seran els responsables de la integritat dels estands i dels instruments o materials exposats.

Durant aquest horari, els membres del jurat visitaran els estands. Durant la seva visita cada membre del jurat podrà conversar amb les persones que han realitzat el treball per sol·licitar aclariments addicionals. En el cas de que el jurat no trobi cap persona dels autors a l’estand, el treball serà valorat amb un zero.

La mostra és oberta al públic i esperem l’assistència de visitants d’escoles i instituts i públic en general.

El material addicional que es requereixi per l’exposició del treball (televisors, vídeos, equips de so, etc.) estaran a càrrec dels participants; l’organització de l’Exporecerca Jove únicament subministrarà el corrent elèctric.

A l’entrada de les sessions del mati, cada participant haurà de firmar a una llista per donar constància de la seva assistència. A les sessions de tarda, un membre de l’organització passarà pels estands amb una nova llista que serà necessari tornar a firmar. L’absència freqüent d’un participant l’inhabilitarà per a rebre la certificació de participació i per la possibilitat d’optar a qualsevol premi.

Es obligatòria l’assistència a les cerimònies d’inauguració i de clausura.

Es lliurarà a cada participant el diploma de participació a l’Exporecerca Jove i un recull amb un resum de tots i cada un dels treballs exposats i dels quals s’hagi lliurat el resum indicat anteriorment.

El lliurament de premis es realitzarà al final de la cerimònia de cloenda.